NEVILLE
WOOD
I EL RELLOTGE DAURAT
Era un dia d'estiu estranyament plujos, tots els carrers de milà estaven calmats, no hi havia ningú.
En un carreró allunyat del centre hi havia un nadó, un nadó que no tenia més de mig mes.
Estava embolicat amb una manta dins d'un farcell.
Un home gran que passava per allà se'n va adonar i el va recollir. L'home tenia la cara plena de cicatrius, anava coix i tenia la majoria de cabells blancs.
Es va endur el nadó abrigat amb la manta i el va dur a casa seva.
El nadó que ara ja era un noi anava creixent a passos agegantats, ara ja tenia 14 anys.
El noi que es deia Neville wood tenia la cara allargada era pel roig i tenia els ulls color avellana. Duia els cabells curts i despentinats i tenia la cara ben pigada. Era un noi esvelt alt i prim per la seva edat, era com un noi de pel·lícula.
El dia abans d'acabar l'escola els van repartir les notes, en Neville com sempre havia tret tot excel·lents menys un notable de música. Tothom deia que no passava res per treure un notable de música, que tot lo altre eren excel·lents...
Però en Neville hauria volgut acabar l'escola amb tot excel·lents, estava immers en els seus pensaments, quan de cop una mà grossa i aspre va picar-l'hi l'esquena.
-Ei tio anem a jugar a futbol va dir en Marc Faig.
-Si de seguida vinc - va contestar en Neville
-De sobte una veu aguda va dir-Ei Neville dissabte faig una festa de comiat de l'escola perquè aquest any començarem l'insti si vols venir és a les 22:00 a casa meva
Era la Riley, era la noia més popular de tota l'escola era rossa i tenia els ulls blaus, era la noia més guapa però tenia un greu defecte, no volia que ningú la superes en res, a més era una de les típiques amigues falses.
En Neville ho va recollir tot i se'n va anar.
El dissabte quan es va llevar va anar a jugar el partit de futbol amb el seu equip, el Manchester United, era davanter centre i també destacava en això, era molt bo, a l'estiu aniria a fer proves amb el Barça.
CONTINUARÀ
